La crònica

Obertura del curs 2008/09 de la FEHC amb la presentació del llibre “Intel·ligència i caràcter. Palestra i la formació dels joves (1928-1939)”

Amb una molt bona assistència de públic, el dimecres 29 d’octubre va tenir lloc la presentació del llibre “Intel·ligència i caràcter. Palestra i la formació dels joves (1928-1939)” en el marc de l’acte d’obertura del curs 2008/09 de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya.

En primera instància, Carles Camp, president de la FEHC, va donar la benvinguda a tots els assistents i va indicar la importància que la gent dóna en aquests moments a la història i el paper significatiu que hi pot jugar la FEHC. Així mateix, va remarcar l’oportunitat de començar el curs de la fundació fent memòria d’una entitat com Palestra, de qui la FEHC se sent hereva en molts aspectes.

A continuació va ser Joan Cavaller, gerent de la FEHC, qui va presentar el projecte editorial que l’entitat té en marxa. Va mostrar al públic assistent el primer número de la revista “Seleccions Histocat”, que amb una periodicitat mensual inclourà articles sobre temes històrics (fins ara només eren consultables a través de la web), entrevistes, notícies relacionades amb les activitats de la FEHC i altres seccions. Joan Cavaller va destacar que la revista té format de llibre, cosa que en facilita la consulta i la cita dels articles. El projecte editorial de la FEHC també es composarà d’una col·lecció de monografies de temàtica històrica, la primera de les quals serà presentada ben aviat.

El col·laborador de la FEHC Ramon Freixes, va ser l’encarregat de presentar el principal protagonista de l’acte, en aquest cas, Lluís Duran, Doctor en història contemporània per la UB, membre de la Junta Consultiva d'Òmnium Cultural, autor del llibre “Intel·ligència i caràcter. Palestra i la formació dels joves (1928-1939)”, com també de les obres: “Pàtria i Escola”; “Francesc Flos i Calcat, catalanisme i escola” i “Josep Sunyol i el Barça del seu temps”. Ramon Freixes va voler remarcar que Palestra va tenir la seu principal al mateix espai on s’estava fent aquell acte, actualment pertanyent al Centre Comarcal Lleidatà i seu, així mateix, de la FEHC, però que des de l’any 1930 a 1934 va ser la seu nacional de Palestra.

Lluís Duran va començar afirmant que el fet d’estar en el mateix espai de vida de l’entitat que havia estudiat tan intensament -on es reunien homes de la talla de Pompeu Fabra, Batista i Roca, Rovira i Virgili, Ferran Soldevila, Carles Pi i Sunyer...- era una casualitat insòlita i magnífica per a ell. A continuació, va anar desgranant diferents aspectes de la història de Palestra i, sobretot, de les idees de fons que donaven cos a aquell moviment.

El debat públic que va donar lloc a la formació de Palestra va ser –segons Duran- una experiència que mereix ser tinguda en compte. Diversos intel·lectuals del catalanisme van contrastar públicament arguments sobre què havia passat per tal que el país no hagués pogut resistir com calia enfront la dictadura de Primo de Rivera. Davant uns errors identificats van començar a definir fites a assolir, sent-ne la formació dels joves una de les principals, i eines a crear, com, precisament, Palestra. Però el fet altament destacable és que aquestes reflexions no van quedar en mans d’un grup reduït de persones. Fins a la constitució efectiva de Palestra a l’abril de 1930, aquest debat es va fer extensiu a un grup molt nombrós de joves.

Duran va explicar que Palestra va ser creada amb la voluntat de servei al país deixant en segon terme tendències polítiques, socials o religioses dels seus afiliats. L’ideal comú expressat era Pàtria i Llibertat, i, precisament, en el seu difícil moment històric, els anys 30 del segle XX, clarament destaca per haver integrat tant persones creients com laiques, a més de gent provinent de tots els sectors polítics del catalanisme.

Palestra era un espai de formació per a la joventut. La proposta formativa de Palestra combinava dos aspectes: cultura i esport (incloent aquells de risc). Era una fórmula completa, barreja d’activitats en espais tancats i de caràcter eminentment reflexiu (conferències, debats, cursos...) amb altres a l’aire lliure i de tipus expansiu (aviació, navegació, muntanyisme...). Sempre, posant en relació els joves amb els millors referents intel·lectuals i cívics del país.

Al llarg de la presentació, Duran també va comentar el paper important que, per l’època, Palestra va reservar a la dona. Va crear una secció excursionista femenina, va treballar per la formació política de les dones i va programar tres tipus de cursos -infermeria, taquigrafia i puericultura- per tal d’afavorir la integració laboral de la dona.

Duran va seguir exposant qüestions que recull el seu llibre i va acabar introduint un element molt interessant. El fet que la voluntat de fons de les persones que formaven part de Palestra era preparar-se per prendre els destins del país, i fer-ho des de tots els àmbits. Palestra era, per tant, fruit del pensament d’una gent que vinculava l’èxit personal amb l’èxit del país, cosa que ens ajuda a comprendre la immensa vitalitat que l’entitat va tenir.